diumenge, 7 de desembre del 2008

Història de Teatre


Aquest tros d'obra de teatre són de éssers mitològics en que surten els següents personatges: Selene(Deessa de la Lluna), Helios(Déu del Sol), Trepsicore(Musa de la dansa), Macía(Musa de l'humor), Callíop(Musa de la bella veu), Erato(Musa de la lírica i la poesia amorosa), Urania(Musa d'astronomia i l'astrologia), Cupido(déu de l'amor), Hefest(Déu del foc), Hades(Déu dels morts), Posidó(Déu del mar), Hera(Deessa de les dones i el matrimoni), Afrodita(Deessa de l'amor i la bellesa), Ares(Déu de la guerra).

(En l'escenari nomès estàn la Selene i l'Helios, desprès d'una llarga nit a la discoteca de l'Olimp).
SELENE:-Buf! Estic rebentada! Quina nit! I quin fart de ballar!
HELIOS:-Ni que ho diguis! Ben poques nits he pogut sortir jo de festa! Només quan Zeus volia provocar alguna eclipsi... i encara gràcies!
SELENE:-Escolta, ehem... ves passant eh! Que jo me'n vaig a dormir...
HELIOS:-Com que ves passant? Ja marxes? Tant d'hora?
SELENE:-Escolta, que són les sis de la matinada, ara és el teu torn!
HELIOS:-Vaaaaaaaaja... quina llàstima... Sort que els déus som incombustibles, eh! Que ben pocs d'aquí baix (senyelant al públic) aguantaria tantes hores despert!
(La Selene fa com s'en va)
Helios:-Esperat, Selene!
SELENE:-Quèeeeee?
HELIOS:-Que ens tornarem a veure?
SELENE:-Si home si! Quan els déus vulguin tornar a sortir de festa, o quan Zeus vulgui un eclipsi!
HELIOS:-Mmmmmh! Si fos per mi, cada dia hi hauria un eclipsi!
SELENE:-Ai, calla rucot! Que no veus que tenim gent davant!(senyalant al públic)Apa vés, vés i no triguis a sortir que sinó els galls no cantaràn!
HELIOS:-Quin remei...(agafa una cassola i un cullerot i comença a picar de cara al públic, passejant a banda i banda de l'escenari) Eu bon dia! Desperteu-vos dormilegues! Ho sento però us he de despertar aixó, perquè no se m'an inventat cap cançó per uqan es fa de dia!
(uns quants déus es van despertant i van apareixent a l'escenari)
POSIDÓ:-Uhhh... però quin mal de cap!
HADES:-Casum d'Helios! No tens cap més manera per despertar la gent? Dona'm això! (li pren la cassola de les mans i li posa al cap) Au, ara segueix picant!
(Helios se'n va tot indignat. I van sortint més déus. Cupido surt amb les fletxes de l'amor d'amegat, perquè els déus li prohibeixin que les faci servir, nomès en ocasions especials. Cupido es posa davant l'escenari mirant al públic, mentres els altres déus i deesses estan al fons parlant entre ells).
CUPIDO:-Hola senyors i senyoretes! Mireu què tinc! (ensenya les fletxes vigilant que cap déu el vegi) Me'n vaig a fer entremeliadures! (seguidament riu tot sol).
(Hefest surt tot enfadata l'escenari).
HEFEST:- Cupido! Què estàs fent?
CUPIDO:-Eh... jo?(amagant les fletxes) Jo res, perquè ho dius?
HEFEST:-Mmm... tinc la sensació de que m'estàs amagant alguna cosa...
CUPIDO:-Jo? Amagar-te alguna cosa? I ara! Perquè ho hauria de fer?
HEFEST:-Nose, nose...Estic segur que he vist que portaves algu a la mà...
(el Cupido es posa molt nerviòs i li cau una de les fletxes, i Hefest segueix dient).
HEFEST:-Cupido! Que no et canses mai d'enredar la troca, tu? No tens perdó de Déu!(s'atura un moment i diu.) És a dir, de mi! (I seguidament es posa a riure, sentint-se superior, i tots els altres déus que estàn a l'escenari i que han estat escoltan la conversa d'Hefest i Cupido diuen).
TOTS:-Ni de mi!(cada déu).
HEFEST:-Cupido, dóna'm aquestes fletxes, ja me n'encarregaré jo personalment de fer-les desaparèixer!(ensenyant el martell, que és la seva arma, seguidament Cupido li dóna amb el cap-cot)
HEFEST:-Iespera't, perquè quan això ho sàpiga Zeus, no vegis el càstig que t'espera!
CUPIDO:-Ai, no! A Zeus no li diguis res! Siusplau. Nononononono! Faré el que vulguis a canvi! Et deixaré... no... et donaré... no... Ah, ja està! Et diré un secret! Si, si! Un secret... sobre la teva dona, Afrodita!
HEFEST:-Un secret sobre la meva dona, i que jo no se?
CUPIDO:-Exacte!
HEFEST:-Mmm... no se si refiar-me de la teva paraula...
CUPIDO:-Bé, doncs, si no et fies de la meva paraula, podràs comprovar-ho personalment!
HEFEST:-Com vols dir?
CUPIDO:-Si, mira, a les set en punt de la tarda vés a les afores de l'Olimp, just en aquell núvold'allà baix... i tu mateix!
HEFEST:-Jo mateix?
CUPIDO:-Si, tu mateix.
HEFEST:-Jo mateix de què?
CUPIDO:-Que vull dir que, tu mateix ho veuràs.
HEFEST:-Què veurè què?
CUPIDO:-El secret!
HEFEST:-Quin secret?
CUPIDO:-El que veuràs tu mateix!
HEFEST:-Jo mateix?
CUPIDO:-Si, tu matiex.
HEFEST:-Jo mateix de què?
CUPIDO:-Que tu mateix ho veuràs!
HEFEST:-Oh, coi! Però què veuè?
CUPIDO:-El secret!
HEFEST:-Quin secret?
CUPIDO:-A veure. Saps on has d'anar?
HEFEST:-Si, al núvol de les set, a les afores en punt.
CUPIDO:-(Irritat)Au, té!(Li don un plànol).
(Hefest se'l mira estrany).
Cupido:-(Remugant)No, si a sobre de les fletxes em fa perdre el temps! Del que té de martell, li falta de cervell!
(Cupido se'n va d'un costat, i Hefest de l'altre. Entren les Muses fent safreig.)
TREPSICORE:-Nenes, i Helios? Que no sabeu que va estar ballant tota la nit amb Selene?
MACÍA:-No, si ja dic jo que aqeusts dos acabaran junts...
CALLÍOP:-Però, això seria impossible! Són el Sol i la Lluna! No poden viure mai junts!
(Hera que sent les muses interfereix, dient).
HERA:-Tranquil·les, això ho arreglo jo amb el meu Zeuset. Segur que no te cap inconvenient en deixar que mentre sigui de dia, la lluna es pugui veure igualment.
URANIA:-Ah, mira, això estaria bé!
TREPSICORE:-Per cert, i Afrodita? Què se n'ha fet?
ERATO:-No ho se pas tu. Des d'ahir a la nit que no la he vist més.
MACÍA:-Es veu que al final va fugir amb Ares de la discoteca, i si t'he vist, no me'n recordo!
URANIA:-Vaja, ho deu estar passant malament pobre... Des que els deus van decidir casar-la amb Hefest, pobre, perquè ell no trobava dona...
CALLÍOP:-Es que és tant lleig...
ERATO:-Home, jo tampoc el trobo tant horrible!(Totes les muses se la miren amb cara d'estrenyades)
TREPSICORE:-Ui, mira! Parlant de l'emperador de Grècia, guaita qui ve per allà!
(Apareix Afrodita dirigint-se cap a elles).
AFRODITA:-Hola noies...(tota moixa, però enamorada).
TOTES MUSES:-Hola Afrodita!
CALLÍOP:(dissimulant super malament) Ehem... eh... què tal Afrodita? Com... eh... com estàs?
AFRODITA:-(suspir)Vés ni bé ni malament.
TREPSICORE:-Ni bé ni malament? Em sembla Afrodita, que estàs enamorada! I que no és pas d'Hefest.
AFRODITA:-Bé, si... no us ho negaré, el meu cor sempre me l'ha tingut robat Ares... ell és l'única persona que veritablement m'estimo, i ell m'estima a mi. I quan estem junts som tant i tant feliços! Però a la vegada em sento tant culpable pel pobre Hefest... és molt bon home en el fonts, i ens estimem també, però com a amics. Em sento culpable de poder-li fer mal, i de moment, prefereixo ni dir-li res de tot això... no vull que pateixi.
MACÍA:-Però xata! Així tampoc aniràs enlloc! No veus que per poder gaudir del veritable amor, has de ser sincera amb Hefest?
URANIA:-Clar, i nomès llavors, si ell es comprensiu, podràs estar la mar de bé amb Ares!
AFRODITA:-Si, suposo que si. De fet, ara he quedat amb Ares per parlar-ne. No tinc ni idea de com anirà, quina por, quins nervis.
ERATO:-A si? Doncs escolta, nosaltres no et fem més bona nosa. Noies, marxem!
AFRODITA:-Ai, no no, no em deixeu sola.
(Les muses ja s'han marxat, i per l'altre banda de l'escenari apareix Ares)
ARES:Pssst! Afrodita!
AFRODITA:-(Afrodita es queda garrativada, de pedra en sentir la veu)Ssssss...sssi?
ARES:-Afro! Afrodita! Afrodisíaca!
AFRODITA:-Ares!
ARES:-Ai, Afrodita, les hores passen com segles quan no et veig.
AFRODITA:-Ares, ets tan maco...(suspir)
ARES:-I tu ets tant ardent com una casa amb flames!
AFRODITA:-I ets més dolç, que un pastisset sense calories!
ARES:-Tu ets tant perfecte com una massacre!
AFRODITA:-Ets tan fantastic com el color ros!
(Apareix a l'escenari l'Hefest, i l'Afrodita crida)
HEFEST:-Afrodita! (Li cau el martell al peu) M'has trencat el cor, i el peu!(sa'n va tot coixejant)
AFRODITA:-Hefest! No és el que et penses!
ARES:-A no? Doncs tria! Ell o jo? (i també se'n va, Afrodita es queda tota sola i comença a plorar).