El discurs inaugural a la Fira del Llibre de Frankfurt, 2007, escrit per Quim Monzó, un escriptor que sempre parla molt de presa, en general, i que per aquest motiu sempre s'entrevanca, (com diu ell en el discurs). Ha escrit molts contes en català, i d'altres amb diferents idiomes. Jo encara no he pogut llegir un llibre fet per ell, però m'agraderia poder-ne llegir-ne algun. L'any 2007 en la Fira del Llibre de Frankfurt on la cultura catalana va ser convidada, i Quim Monzó va acceptar i per la ocasió va dissenyar escrit en forma de conte que diferia totalment dels discursos tradicionals. En el públic crec que era gent important, i que quant Monzó va acabar el discurs van aplaudir molt perquè crec que no s'esperaven aquest tipus de discurs tant entretingut. Crec que el text s'adressava a tot tipus de públic, tant com si els catalans, el públic de l'acte, etc. Perquè parla i critica les coses. En el format del discurs habitual d'aquests casos, penso que no és normal, ja que ell va voler que fora així, i va tenir aquesta bona idea, que fa que tinguis més atenció en d'altres casos.
El text té tres punts bàsics: En el primer es presenta. En el segon és innovador, crític en la societat, i també crític literari i polític en el món actual, i futur, etc. I finalment en el tercer punt bàsic, es pregunta a ell mateix quin tipus de discurs és. En que el 1904 el jurat del premi novel va convocar Frederic Mistral, escriptor occità, i explica que d'ençà d'aquest últim any no s'ha guanyat cap més últim premi.
Aquest discurs m'agradat molt, diria que és l'únic que no se'm fa tant etern, i tant pesat. Penso que és un discurs que tothom hauria d'escoltar o llegir perquè pugui entendre que tot no és el mateix. I això de que el públic tingui la mateixa opinió que jo, crec que és normal perquè com he dit anteriorment és únic aquest discurs, i a més, a més està escrit per Quim Monzó.
Penso que el discurs si que haurà fet un bé per la literatura catalana, perquè ha sigut important a donar-nos a conèixer que tenim una llengua i una literatura, una cultura, una història i una nacionalitat pròpia des de fa molts anys.
