diumenge, 7 de desembre del 2008

Comentari de tect poètic. "Elogi de diners".


El poema "Elodi de diners" pertany al "Llibre de bons amonestaments" (1398), de Anselm Turmeda que va nèixer a la Ciutat de Mallorca el 1375, i va morir a Tunis al 1423. La seva obra és escrita en català i àrab, duplicitat lingüística que és també de contingut, ja que en alguns textos defensa la visió cristiana del món com en d'altres fa apologia de l'islam. De fet quan Turmeda ingressà en l'orde de sant Frencesc, i uns quants anys més tard s'embarcà cap a Tunis, va fer apostasia i abraçà la fe islàmica. L'ambiguïtat i l'escepticisme planen per la literatura de Turmeda, que tant pot ser crítica amb la societat que l'envolta, com alhora, amb un contingut moral equívoc, tornar-se parcialment i personalment interessada.
En aquest comentari de text poètic es parla sobre què va el poema "Elogi de diners" que recull uns consells de bona conducta, una ètica pràctica, en que es diu allò que és no de fer, i també es mostra el que cal evitar. L'autor defensa que la llista sigui doble, és un indici de la doble moral, ja que ningú no pot evitar que els consells siguin llegits a la inversa. La seva literatura era goliardesca dels clergues vegants l'acabà de popularitzar.
El poema és format per tres estrofes octosíl·labs que rimen entre ells seguits d'un tetrasíl·lab de rima independent. El tema d'aquest text poètic és el "triumphus nummi", (el triomf de la moneda, del diner a la societat), aquests eren els seus objectius.
El leitmotiv de l'argumentació és que el diner és un déu a la terra, capaç d'brar miracles, converteix el "tort en veritat", el "jutge en advocat", "e fan cantar los capellans", "e los frares carmelitans a les grans festes", etc. També té un daltabaix moral que el diner provoca i quan és quan hi ha un elogi de la pobresa, i d'acord amb el franciscanisme contemporani.