Comentari de tect poètic. "Elogi de diners".

El poema "Elodi de diners" pertany al "Llibre de bons amonestaments" (1398), de Anselm Turmeda que va nèixer a la Ciutat de Mallorca el 1375, i va morir a Tunis al 1423. La seva obra és escrita en català i àrab, duplicitat lingüística que és també de contingut, ja que en alguns textos defensa la visió cristiana del món com en d'altres fa apologia de l'islam. De fet quan Turmeda ingressà en l'orde de sant Frencesc, i uns quants anys més tard s'embarcà cap a Tunis, va fer apostasia i abraçà la fe islàmica. L'ambiguïtat i l'escepticisme planen per la literatura de Turmeda, que tant pot ser crítica amb la societat que l'envolta, com alhora, amb un contingut moral equívoc, tornar-se parcialment i personalment interessada.
En aquest comentari de text poètic es parla sobre què va el poema "Elogi de diners" que recull uns consells de bona conducta, una ètica pràctica, en que es diu allò que és no de fer, i també es mostra el que cal evitar. L'autor defensa que la llista sigui doble, és un indici de la doble moral, ja que ningú no pot evitar que els consells siguin llegits a la inversa. La seva literatura era goliardesca dels clergues vegants l'acabà de popularitzar.
El poema és format per tres estrofes octosíl·labs que rimen entre ells seguits d'un tetrasíl·lab de rima independent. El tema d'aquest text poètic és el "triumphus nummi", (el triomf de la moneda, del diner a la societat), aquests eren els seus objectius.
El leitmotiv de l'argumentació és que el diner és un déu a la terra, capaç d'brar miracles, converteix el "tort en veritat", el "jutge en advocat", "e fan cantar los capellans", "e los frares carmelitans a les grans festes", etc. També té un daltabaix moral que el diner provoca i quan és quan hi ha un elogi de la pobresa, i d'acord amb el franciscanisme contemporani.

Quim Monzó

El discurs inaugural a la Fira del Llibre de Frankfurt, 2007, escrit per Quim Monzó, un escriptor que sempre parla molt de presa, en general, i que per aquest motiu sempre s'entrevanca, (com diu ell en el discurs). Ha escrit molts contes en català, i d'altres amb diferents idiomes. Jo encara no he pogut llegir un llibre fet per ell, però m'agraderia poder-ne llegir-ne algun. L'any 2007 en la Fira del Llibre de Frankfurt on la cultura catalana va ser convidada, i Quim Monzó va acceptar i per la ocasió va dissenyar escrit en forma de conte que diferia totalment dels discursos tradicionals. En el públic crec que era gent important, i que quant Monzó va acabar el discurs van aplaudir molt perquè crec que no s'esperaven aquest tipus de discurs tant entretingut. Crec que el text s'adressava a tot tipus de públic, tant com si els catalans, el públic de l'acte, etc. Perquè parla i critica les coses. En el format del discurs habitual d'aquests casos, penso que no és normal, ja que ell va voler que fora així, i va tenir aquesta bona idea, que fa que tinguis més atenció en d'altres casos.
El text té tres punts bàsics: En el primer es presenta. En el segon és innovador, crític en la societat, i també crític literari i polític en el món actual, i futur, etc. I finalment en el tercer punt bàsic, es pregunta a ell mateix quin tipus de discurs és. En que el 1904 el jurat del premi novel va convocar Frederic Mistral, escriptor occità, i explica que d'ençà d'aquest últim any no s'ha guanyat cap més últim premi.
Aquest discurs m'agradat molt, diria que és l'únic que no se'm fa tant etern, i tant pesat. Penso que és un discurs que tothom hauria d'escoltar o llegir perquè pugui entendre que tot no és el mateix. I això de que el públic tingui la mateixa opinió que jo, crec que és normal perquè com he dit anteriorment és únic aquest discurs, i a més, a més està escrit per Quim Monzó.
Penso que el discurs si que haurà fet un bé per la literatura catalana, perquè ha sigut important a donar-nos a conèixer que tenim una llengua i una literatura, una cultura, una història i una nacionalitat pròpia des de fa molts anys.