diumenge, 7 de desembre de 2008

Text d'Opinió


Aquests dies, he estat participant, a les Matinals Infantils, és com una obra de teatre que cada any es representa amb un tema diferent, on participa el públic. A partir d'aquí, com que havia d'escriure un text d'opinió, he pensat escriure sobre com es monta una obra de teatre. Abans de res, hi ha d'haver una persona disposada a posar-se al davant de tot, i organitzar una mica la gent. Després els actors que col·lavorem entre tots. A Matinals tots nostaltres fem els decorats, i els montatges, cada ball, cada cansó cantada per nosaltres, tot està a la nostre mà. Joves de quinze a divuit anys tots col·lavorem en tot el possible. Cadem tres dies a la setmana i ens passem hores i hores treballant perquè tot surti perfecte. Els caps de setmana abans casi no paravem a casa hi estavem tot el dia al local assejant. Quan per fi arriba el dia i acabem l'obra, ens sentim tots recompensats. És una sensació molt bonica i realment ens ho passem molt bé, ho recomanaria a tothom perquè val molt la pena. Realment quan em acabat em sento molt feliç. Grabem el dia de l'estrena i tot l'equip quedem per sopar i veure el vídeo. Per nosaltres tot l'esforç val la pena, i demostro tot el que sento en aquest text d'opinió, perquè penso que és un bon moment per explicar-ho en acabar l'obra d'avui.

Història de Teatre


Aquest tros d'obra de teatre són de éssers mitològics en que surten els següents personatges: Selene(Deessa de la Lluna), Helios(Déu del Sol), Trepsicore(Musa de la dansa), Macía(Musa de l'humor), Callíop(Musa de la bella veu), Erato(Musa de la lírica i la poesia amorosa), Urania(Musa d'astronomia i l'astrologia), Cupido(déu de l'amor), Hefest(Déu del foc), Hades(Déu dels morts), Posidó(Déu del mar), Hera(Deessa de les dones i el matrimoni), Afrodita(Deessa de l'amor i la bellesa), Ares(Déu de la guerra).

(En l'escenari nomès estàn la Selene i l'Helios, desprès d'una llarga nit a la discoteca de l'Olimp).
SELENE:-Buf! Estic rebentada! Quina nit! I quin fart de ballar!
HELIOS:-Ni que ho diguis! Ben poques nits he pogut sortir jo de festa! Només quan Zeus volia provocar alguna eclipsi... i encara gràcies!
SELENE:-Escolta, ehem... ves passant eh! Que jo me'n vaig a dormir...
HELIOS:-Com que ves passant? Ja marxes? Tant d'hora?
SELENE:-Escolta, que són les sis de la matinada, ara és el teu torn!
HELIOS:-Vaaaaaaaaja... quina llàstima... Sort que els déus som incombustibles, eh! Que ben pocs d'aquí baix (senyelant al públic) aguantaria tantes hores despert!
(La Selene fa com s'en va)
Helios:-Esperat, Selene!
SELENE:-Quèeeeee?
HELIOS:-Que ens tornarem a veure?
SELENE:-Si home si! Quan els déus vulguin tornar a sortir de festa, o quan Zeus vulgui un eclipsi!
HELIOS:-Mmmmmh! Si fos per mi, cada dia hi hauria un eclipsi!
SELENE:-Ai, calla rucot! Que no veus que tenim gent davant!(senyalant al públic)Apa vés, vés i no triguis a sortir que sinó els galls no cantaràn!
HELIOS:-Quin remei...(agafa una cassola i un cullerot i comença a picar de cara al públic, passejant a banda i banda de l'escenari) Eu bon dia! Desperteu-vos dormilegues! Ho sento però us he de despertar aixó, perquè no se m'an inventat cap cançó per uqan es fa de dia!
(uns quants déus es van despertant i van apareixent a l'escenari)
POSIDÓ:-Uhhh... però quin mal de cap!
HADES:-Casum d'Helios! No tens cap més manera per despertar la gent? Dona'm això! (li pren la cassola de les mans i li posa al cap) Au, ara segueix picant!
(Helios se'n va tot indignat. I van sortint més déus. Cupido surt amb les fletxes de l'amor d'amegat, perquè els déus li prohibeixin que les faci servir, nomès en ocasions especials. Cupido es posa davant l'escenari mirant al públic, mentres els altres déus i deesses estan al fons parlant entre ells).
CUPIDO:-Hola senyors i senyoretes! Mireu què tinc! (ensenya les fletxes vigilant que cap déu el vegi) Me'n vaig a fer entremeliadures! (seguidament riu tot sol).
(Hefest surt tot enfadata l'escenari).
HEFEST:- Cupido! Què estàs fent?
CUPIDO:-Eh... jo?(amagant les fletxes) Jo res, perquè ho dius?
HEFEST:-Mmm... tinc la sensació de que m'estàs amagant alguna cosa...
CUPIDO:-Jo? Amagar-te alguna cosa? I ara! Perquè ho hauria de fer?
HEFEST:-Nose, nose...Estic segur que he vist que portaves algu a la mà...
(el Cupido es posa molt nerviòs i li cau una de les fletxes, i Hefest segueix dient).
HEFEST:-Cupido! Que no et canses mai d'enredar la troca, tu? No tens perdó de Déu!(s'atura un moment i diu.) És a dir, de mi! (I seguidament es posa a riure, sentint-se superior, i tots els altres déus que estàn a l'escenari i que han estat escoltan la conversa d'Hefest i Cupido diuen).
TOTS:-Ni de mi!(cada déu).
HEFEST:-Cupido, dóna'm aquestes fletxes, ja me n'encarregaré jo personalment de fer-les desaparèixer!(ensenyant el martell, que és la seva arma, seguidament Cupido li dóna amb el cap-cot)
HEFEST:-Iespera't, perquè quan això ho sàpiga Zeus, no vegis el càstig que t'espera!
CUPIDO:-Ai, no! A Zeus no li diguis res! Siusplau. Nononononono! Faré el que vulguis a canvi! Et deixaré... no... et donaré... no... Ah, ja està! Et diré un secret! Si, si! Un secret... sobre la teva dona, Afrodita!
HEFEST:-Un secret sobre la meva dona, i que jo no se?
CUPIDO:-Exacte!
HEFEST:-Mmm... no se si refiar-me de la teva paraula...
CUPIDO:-Bé, doncs, si no et fies de la meva paraula, podràs comprovar-ho personalment!
HEFEST:-Com vols dir?
CUPIDO:-Si, mira, a les set en punt de la tarda vés a les afores de l'Olimp, just en aquell núvold'allà baix... i tu mateix!
HEFEST:-Jo mateix?
CUPIDO:-Si, tu mateix.
HEFEST:-Jo mateix de què?
CUPIDO:-Que vull dir que, tu mateix ho veuràs.
HEFEST:-Què veurè què?
CUPIDO:-El secret!
HEFEST:-Quin secret?
CUPIDO:-El que veuràs tu mateix!
HEFEST:-Jo mateix?
CUPIDO:-Si, tu matiex.
HEFEST:-Jo mateix de què?
CUPIDO:-Que tu mateix ho veuràs!
HEFEST:-Oh, coi! Però què veuè?
CUPIDO:-El secret!
HEFEST:-Quin secret?
CUPIDO:-A veure. Saps on has d'anar?
HEFEST:-Si, al núvol de les set, a les afores en punt.
CUPIDO:-(Irritat)Au, té!(Li don un plànol).
(Hefest se'l mira estrany).
Cupido:-(Remugant)No, si a sobre de les fletxes em fa perdre el temps! Del que té de martell, li falta de cervell!
(Cupido se'n va d'un costat, i Hefest de l'altre. Entren les Muses fent safreig.)
TREPSICORE:-Nenes, i Helios? Que no sabeu que va estar ballant tota la nit amb Selene?
MACÍA:-No, si ja dic jo que aqeusts dos acabaran junts...
CALLÍOP:-Però, això seria impossible! Són el Sol i la Lluna! No poden viure mai junts!
(Hera que sent les muses interfereix, dient).
HERA:-Tranquil·les, això ho arreglo jo amb el meu Zeuset. Segur que no te cap inconvenient en deixar que mentre sigui de dia, la lluna es pugui veure igualment.
URANIA:-Ah, mira, això estaria bé!
TREPSICORE:-Per cert, i Afrodita? Què se n'ha fet?
ERATO:-No ho se pas tu. Des d'ahir a la nit que no la he vist més.
MACÍA:-Es veu que al final va fugir amb Ares de la discoteca, i si t'he vist, no me'n recordo!
URANIA:-Vaja, ho deu estar passant malament pobre... Des que els deus van decidir casar-la amb Hefest, pobre, perquè ell no trobava dona...
CALLÍOP:-Es que és tant lleig...
ERATO:-Home, jo tampoc el trobo tant horrible!(Totes les muses se la miren amb cara d'estrenyades)
TREPSICORE:-Ui, mira! Parlant de l'emperador de Grècia, guaita qui ve per allà!
(Apareix Afrodita dirigint-se cap a elles).
AFRODITA:-Hola noies...(tota moixa, però enamorada).
TOTES MUSES:-Hola Afrodita!
CALLÍOP:(dissimulant super malament) Ehem... eh... què tal Afrodita? Com... eh... com estàs?
AFRODITA:-(suspir)Vés ni bé ni malament.
TREPSICORE:-Ni bé ni malament? Em sembla Afrodita, que estàs enamorada! I que no és pas d'Hefest.
AFRODITA:-Bé, si... no us ho negaré, el meu cor sempre me l'ha tingut robat Ares... ell és l'única persona que veritablement m'estimo, i ell m'estima a mi. I quan estem junts som tant i tant feliços! Però a la vegada em sento tant culpable pel pobre Hefest... és molt bon home en el fonts, i ens estimem també, però com a amics. Em sento culpable de poder-li fer mal, i de moment, prefereixo ni dir-li res de tot això... no vull que pateixi.
MACÍA:-Però xata! Així tampoc aniràs enlloc! No veus que per poder gaudir del veritable amor, has de ser sincera amb Hefest?
URANIA:-Clar, i nomès llavors, si ell es comprensiu, podràs estar la mar de bé amb Ares!
AFRODITA:-Si, suposo que si. De fet, ara he quedat amb Ares per parlar-ne. No tinc ni idea de com anirà, quina por, quins nervis.
ERATO:-A si? Doncs escolta, nosaltres no et fem més bona nosa. Noies, marxem!
AFRODITA:-Ai, no no, no em deixeu sola.
(Les muses ja s'han marxat, i per l'altre banda de l'escenari apareix Ares)
ARES:Pssst! Afrodita!
AFRODITA:-(Afrodita es queda garrativada, de pedra en sentir la veu)Ssssss...sssi?
ARES:-Afro! Afrodita! Afrodisíaca!
AFRODITA:-Ares!
ARES:-Ai, Afrodita, les hores passen com segles quan no et veig.
AFRODITA:-Ares, ets tan maco...(suspir)
ARES:-I tu ets tant ardent com una casa amb flames!
AFRODITA:-I ets més dolç, que un pastisset sense calories!
ARES:-Tu ets tant perfecte com una massacre!
AFRODITA:-Ets tan fantastic com el color ros!
(Apareix a l'escenari l'Hefest, i l'Afrodita crida)
HEFEST:-Afrodita! (Li cau el martell al peu) M'has trencat el cor, i el peu!(sa'n va tot coixejant)
AFRODITA:-Hefest! No és el que et penses!
ARES:-A no? Doncs tria! Ell o jo? (i també se'n va, Afrodita es queda tota sola i comença a plorar).

Comentari de tect poètic. "Elogi de diners".


El poema "Elodi de diners" pertany al "Llibre de bons amonestaments" (1398), de Anselm Turmeda que va nèixer a la Ciutat de Mallorca el 1375, i va morir a Tunis al 1423. La seva obra és escrita en català i àrab, duplicitat lingüística que és també de contingut, ja que en alguns textos defensa la visió cristiana del món com en d'altres fa apologia de l'islam. De fet quan Turmeda ingressà en l'orde de sant Frencesc, i uns quants anys més tard s'embarcà cap a Tunis, va fer apostasia i abraçà la fe islàmica. L'ambiguïtat i l'escepticisme planen per la literatura de Turmeda, que tant pot ser crítica amb la societat que l'envolta, com alhora, amb un contingut moral equívoc, tornar-se parcialment i personalment interessada.
En aquest comentari de text poètic es parla sobre què va el poema "Elogi de diners" que recull uns consells de bona conducta, una ètica pràctica, en que es diu allò que és no de fer, i també es mostra el que cal evitar. L'autor defensa que la llista sigui doble, és un indici de la doble moral, ja que ningú no pot evitar que els consells siguin llegits a la inversa. La seva literatura era goliardesca dels clergues vegants l'acabà de popularitzar.
El poema és format per tres estrofes octosíl·labs que rimen entre ells seguits d'un tetrasíl·lab de rima independent. El tema d'aquest text poètic és el "triumphus nummi", (el triomf de la moneda, del diner a la societat), aquests eren els seus objectius.
El leitmotiv de l'argumentació és que el diner és un déu a la terra, capaç d'brar miracles, converteix el "tort en veritat", el "jutge en advocat", "e fan cantar los capellans", "e los frares carmelitans a les grans festes", etc. També té un daltabaix moral que el diner provoca i quan és quan hi ha un elogi de la pobresa, i d'acord amb el franciscanisme contemporani.

dilluns, 6 d’octubre de 2008

Quim Monzó


El discurs inaugural a la Fira del Llibre de Frankfurt, 2007, escrit per Quim Monzó, un escriptor que sempre parla molt de presa, en general, i que per aquest motiu sempre s'entrevanca, (com diu ell en el discurs). Ha escrit molts contes en català, i d'altres amb diferents idiomes. Jo encara no he pogut llegir un llibre fet per ell, però m'agraderia poder-ne llegir-ne algun. L'any 2007 en la Fira del Llibre de Frankfurt on la cultura catalana va ser convidada, i Quim Monzó va acceptar i per la ocasió va dissenyar escrit en forma de conte que diferia totalment dels discursos tradicionals. En el públic crec que era gent important, i que quant Monzó va acabar el discurs van aplaudir molt perquè crec que no s'esperaven aquest tipus de discurs tant entretingut. Crec que el text s'adressava a tot tipus de públic, tant com si els catalans, el públic de l'acte, etc. Perquè parla i critica les coses. En el format del discurs habitual d'aquests casos, penso que no és normal, ja que ell va voler que fora així, i va tenir aquesta bona idea, que fa que tinguis més atenció en d'altres casos.
El text té tres punts bàsics: En el primer es presenta. En el segon és innovador, crític en la societat, i també crític literari i polític en el món actual, i futur, etc. I finalment en el tercer punt bàsic, es pregunta a ell mateix quin tipus de discurs és. En que el 1904 el jurat del premi novel va convocar Frederic Mistral, escriptor occità, i explica que d'ençà d'aquest últim any no s'ha guanyat cap més últim premi.
Aquest discurs m'agradat molt, diria que és l'únic que no se'm fa tant etern, i tant pesat. Penso que és un discurs que tothom hauria d'escoltar o llegir perquè pugui entendre que tot no és el mateix. I això de que el públic tingui la mateixa opinió que jo, crec que és normal perquè com he dit anteriorment és únic aquest discurs, i a més, a més està escrit per Quim Monzó.
Penso que el discurs si que haurà fet un bé per la literatura catalana, perquè ha sigut important a donar-nos a conèixer que tenim una llengua i una literatura, una cultura, una història i una nacionalitat pròpia des de fa molts anys.

dimarts, 23 de setembre de 2008

Em Presento


Hola, em dic Calliope. He creat aquest bloc, primer de tot per poder aprovar el curs i desprès per avera si sóc capàs de poder millorar l'ortografia, perquè això dels SMS i/o MSN crean massa adicció i no donen bon resultat en escriure les paraules correctament (sense faltes).
Middlesex és el títul d'un llibre de Jeffrey Eugenides, hos escric el resum d'aquesta història:
"En la primavera de 1974, Calliope Stephanides, una estudiant d'un col·legi de noies de Grosse Point (Michigan), se sent atreta per una companya de classe. Els sentiments que sorgeixen entre elles fan pensar a la Callie que no és com les altres noies. Calliope, anomenada Callie, i desprès Cal, una espècie rara d'hermafrodita, ha viscut els seus primers catorze anys de vida com a nena, sense que ningú s'adonés de la seva anomalia, fins que l'arribada a la pubertat l'ha sotmesa a transformacions inevitables. Ara, ja un home, necessita saber quina és l'origen d'aquesta mutació genètica, i per fer-ho, investiga la intensa i dramàtica història de la família Stephanides."
Jeffrey Eugenides s'ha confirmat com un dels millors novel·listes joves de la narrativa nord-americana.
Doncs, això és tot el que sé sobre aquest llibre. Fins la seguent actualització.
Adèu!